Avui en dia, una part important de la publicitat consisteix en conéixer a les persones que t'envolten, buscar i estudiar les seves costums, els estils de vida, la manera de fer,... i si més no, les seves preferències.
Va ser en aquell moment, al aixecar la vista i trobar-me amb aquell escenari tan curiós, tan màgic, tan real,…
Es dividia en dues columnes amb tres balcons cada una. La paret era d’un color crema, encara que en alguna cantonada no s’apreciava, ja que la pintura es queia a troços.
Cada balcó era un món, cada un d’ells representava alguna cosa. En un, simplement trien el cap dues banderes una de les quals era la senyera de Catalunya, pel contari, en el balcó del costat s’hi observava un estenador fabricat amb dues cordes d’on hi penjaven dues camises de color blau, encara que aquell blau donava de què pensar.
Tot seguit i sense poder treure la vista d’aquella imatge em vaig topar amb els balcons del mig, els quals em van fer recordar un mercat de xatarres, en aquells on els objectes estan un sobre l’altre i no et decideixes a treuren un per la por de que set caigui tot a sobre.
Eren dos balcons realment tapiats d’objectes varis, roba, ampolles de botano, plantes penjades que decoraven el voltant del balcó i per descomptat, aquelles tres cordes que nombraven estenador.
El toldó també era farbricat a mà, amb una lona de color transparent que quan plovia s’inflava d’aigua i on els ocells hi havien deixat rastre.
Cada balcó tenia una peculiaritat, una imatge diferent. Però de ben segur, que les persones que hi vivien l’havien transformat en la seva manera de viure, si més no, en la seva realitat.
Aquesta imatge em va fer pensar que la publicitat no és simplement posar-te a treballar en un projecte, només utilitzar la imaginació,... sinó que darrera de tot això s'hauria de conéixer de ben fons a la gent a la que va dirigida la campanya i poder-ne treure la seva realitat.
Una imatge val més que mil paraules.
