M'en sortiré o no?

En aquells moments de reflexió que tots tenim en algun moment quan arribem a casa, jo, últimament, penso molt en d'aqui uns anys, si realment m'en sortiré en aquesta professió, si sabré fer el que em manin, si sabré tirar endavant i aprofitar aquestes ganes que ara s'em menjen per dins.


M'agraderia tenir respostes a tot això, saber si tot serà el que m'espero i si em podré dedicar al que porto tants anys esperant.

Sincerament, en aquest mes que porto en aquesta universitat he aprés i estic aprenent moltíssim i sense cap mena de dubte, estic fent el que m'agrada, però sempre porto aquesta petita incertesa dins meu.

Fa uns dies un professor el qual aprecio i admiro molt em va dir que tinc una capacitat innata en aquesta professió i al arribar a casa em vaig posar a pensar i vaig arribar a la conclusió que si un s'ho proposa es pot aconseguir el que sempre s'ha volgut, sigui més fàcil o més difícil, simplement, m'atreviria a dir, que és qüestió de creure en un mateix (cosa que a mi em costava).
He aprés que quan tens aquest tipus de preguntes amb tu mateix, intentis contestarte-les, si més no, pensar que es pot aconseguir.

Sempre hi ha mils i mils de preguntes relacionades amb la publicitat que em volten pel cap, però les meves reflexions i la petita empenta d'aquesta persona em van fer adonar de que si m'ho proposo, m'en sortiré.

Ànims a tots i a seguir endavant

És veritat! ho han dit els mitjans de comunicació

Quan ells van néixer la publicitat encara no existia, estava en procés de creació, no era fundamental per a les seves vides.

Si més no, ells vivien igual, compràven igual, ningú els persuadia per cap cantó.

A mida que van anar passant els anys van viure en primera fila tota la revolució tecnològica, la revolució industrial i una mica més endavant, la revolució de la publicitat.

Mai ningú els hi havia dit què havien de comprar, per quin producte s'havien de decantar, a quines botigues havien d'anar, simplement anàven on volien, això si, sempre depenent de la classe social en la que estàven (que era pel que es regien en aquella època).

Amb la publicitat se'ls hi anava el món de vista, era tota una novetat.

És per això, pel que us acabo d'explicar, que em sobte com la gent gran (els nostres avis) es deixen persuadir per qualsevol mitjà de comunicació, per qualsevol cosa que se'ls digui, tot s'ho creuen.

Ells, a diferència de nosaltres no es dónen compte de que els mitjans molts cops ens estan enganyant. Nosaltres sabem que els diaris han d'omplir les seves pàgines cada dia i la mitat del que ens diuen és mentida, però això, la gent gran no ho sap i no s'ho poden arribar a creure.

Em fa gràcia quan la meva àvia em diu : és veritat nena, ho han dit per la televisió i surt en el diari.

No tots compartim les mateixes il.lusions

Aquest matí quan he entrat al metro he preferit quedar-me de peu perquè volia observar tota aquella gent, aquella gent tan diferent uns dels altres, aquella gent amb pensaments tan diversos.

Els mirava i pensava: aquest home de classe mitja-alta amb caràcter empresari sabrà realment el què és la publicitat?, aquesta dona d'origen musulmà sabrà que la publicitat no només gira entorn als anuncis de la televisió?, aquest nen petit mig adormit voldrà estudiar el mateix que jo per aprendre i dedicar-se a aquest món tan extens i fantàstic?, etc.

Són tantes i tantes preguntes, preguntes en les quals no obtinc respostes però, sens dubte m'agraderia que em responguéssin.

S'em fa molt difícil pensar que hi hagi tanta gent que no sàpiga res de res de la publicitat,que mai haguin tingut la preocupació i motivació per poder aprendre tot el que envolta a aquest món tan fascinant.

M'agraderia que tothom per poc que fos tinguessin interés pel que em fascina a mi, aquest món tan extens i tan meravellós i, de ben segur, el que em dóna il.lusió e intercanvi d'idees cada dia.

No és simplement un anunci

Simplement un anunci, un spot, ...?

El primer cop que vaig veure aquest anunci va ser en la prova d'accés de la universitat, el professor Miquel Altarriba ens el va posar perquè l'analitzèsim. Desde aquell moment vaig començar a entendre el que realment era la publicitat. Va ser llavors que em va començar a entusiasmar tot aquest món.

Aquest anunci representa les mines antipersona e indirectament llença un missatge d'apadrinament i de donació de diners.

Independentment el que l'anunci vol transmetre, a mi, personalment, em va fer reflexionar més enllà, em va fer pensar en coses que mai m'havia parat a fer-ho. És un anunci que em va donar molt de què pensar.

És per això, que el volia comentar i compartir-lo amb vosaltres.

Per mi, és un anunci realment increïble, amb una producció fantàstica i amb una persuasió molt intensa.

Espero que us transmeti el mateix que a mi, perquè sens dubte, em va canviar la forma de veure les coses i em va ajudar a entendre aquest món que tan m'estimo, la publicitat.

http://www.youtube.com/watch?v=pOAoc6mdPMw

Perquè cada dia, ens pugui unir més i més

Avui voldria fer un petit homenatge i recordar com ha influït la publicitat en la vida de les empreses, si més no, en la societat en general.

Va ser llavors, en la segona meitat del S.XIX quan vam tindré per primer cop la companyia de la publicitat, aquest fet que ha revolucionat tant tot el món empresarial, i de ben segur, la vida de moltes persones.
Va començar en un gran boom amb l'aparició de les marques, que va ser el que va donar neixament a la publicitat.
A mida que va anar passant el temps van anant apareixent diferents mitjans com ara, la ràdio, la premsa,el cinema,... fins arribar a un altre fet revolucionar-hi, l'internet.

Va començar un negoci inexistent en l'època, les agències, i així es va anar expandint tot aquest fet tan i tan important.

Avui en dia, hi ha moltes agències de publicitat i moltes empreses que es fan la publicitat elles mateixes i per això, existeix una gran competència, i de ben segur,fortes rivalitats.

Com tots sabem, estem passant per una crisis molt forta que no només afecta a l'economia i a les finançes del país, sínó a la nostra futura professió.
Com ja ens han dit alguns professors, la publicitat perilla, ja que és el primer que les empreses es treuen de sobre, però s'hi ha de trobar una solució, que segur que la té.

I jo, pensant, reflexionant,... m'ha vingut al cap que qui millor que nosaltres per ajudar a aquesta professió que tan ens estimem i del que ens volem dedicar en un futur proper.

No podem deixar que la publicitat desaparegui, va arribar siguen una revolució i ho ha de seguir sent sempre.

Ho hem d'aconseguir, si més no, intentar-ho com a futurs publicitaris.

La realitat surt pel darrere

Avui en dia, una part important de la publicitat consisteix en conéixer a les persones que t'envolten, buscar i estudiar les seves costums, els estils de vida, la manera de fer,... i si més no, les seves preferències.

Va ser en aquell moment, al aixecar la vista i trobar-me amb aquell escenari tan curiós, tan màgic, tan real,…

Es dividia en dues columnes amb tres balcons cada una. La paret era d’un color crema, encara que en alguna cantonada no s’apreciava, ja que la pintura es queia a troços.
Cada balcó era un món, cada un d’ells representava alguna cosa. En un, simplement trien el cap dues banderes una de les quals era la senyera de Catalunya, pel contari, en el balcó del costat s’hi observava un estenador fabricat amb dues cordes d’on hi penjaven dues camises de color blau, encara que aquell blau donava de què pensar.

Tot seguit i sense poder treure la vista d’aquella imatge em vaig topar amb els balcons del mig, els quals em van fer recordar un mercat de xatarres, en aquells on els objectes estan un sobre l’altre i no et decideixes a treuren un per la por de que set caigui tot a sobre.
Eren dos balcons realment tapiats d’objectes varis, roba, ampolles de botano, plantes penjades que decoraven el voltant del balcó i per descomptat, aquelles tres cordes que nombraven estenador.
El toldó també era farbricat a mà, amb una lona de color transparent que quan plovia s’inflava d’aigua i on els ocells hi havien deixat rastre.

Cada balcó tenia una peculiaritat, una imatge diferent. Però de ben segur, que les persones que hi vivien l’havien transformat en la seva manera de viure, si més no, en la seva realitat.


Aquesta imatge em va fer pensar que la publicitat no és simplement posar-te a treballar en un projecte, només utilitzar la imaginació,... sinó que darrera de tot això s'hauria de conéixer de ben fons a la gent a la que va dirigida la campanya i poder-ne treure la seva realitat.


Una imatge val més que mil paraules.